canviar la història...

Haber de jugar a Sant Carles a les dotze del migdia és una feinada (per no dir una altra paraula) de les grosses. Significa haber de llevar-se molt aviat, llargues hores d'autobús, esmorzar en ruta, arribar, jugar... i si no guanyes t'espera una tornada més llarga i pesada del que és en realitat.
Després de superar amb solvencia el Blanes i desfer-nos del Premià patint més del previst, guanyar a Sant Carles és assignatura obligada per no perdre el tren del play-off. Estem en aquell moment de la lliga en que encara que les diferències siguin mínimes ja es comença a veure per on aniran els trets; qui estarà a dalt i qui viurà a baix. Com era evident, L'Hospitalet, Reus i Santboià tenen quasi en propietat una de les 4 primeres posicions. Per baix, Cassà i Olesa estan a punt de despenjar-se; però l'ombra del descens és aquest any més allargada que mai degut als descensos compensats. Fins i tot el Benavent, desé amb 16 punts li pot veure les orelles al llop... I és que dels 9 equips catalans de segona B n'hi ha 6 entre els 7 últims i 3 ocupen plaça de descens directe... Nosaltres, amb 18 puntets, no ens podem descuidar. Cal fer els deures el més aviat possible i deixar la lluita per no baixar als altres...
No hem guanyat mai a Sant Carles, però com que estem renyits amb l'empat, avui toca.

...i ara a Blanes

Malauradament, contra el Prat es van cumplir tots els pronòstics. Vam encaixar un gol, vam ser incapaços de marcar i vam perdre un altre partit contra un dels equips capdavanters... Potser per això, el partit em va deixar una sensació d'indiferència i resignació.
La realitat, però, és que ara com ara tenim 12 puntets i una relliscada a Blanes podria ser catastròfica. A hores d'ara, i malgrat la igualtat del grup, naveguem per terres de ningú; però la jornada, a priori, és propícia per obrir les primeres diferències. I en aquest punt cal estar amb els de dalt. Els 7 primers, que de moment marquen la zona calenta, tenen partits bastant asequibles, i, llevat de sorpreses majúscules, intueixo que tots se'n sortiran amb els 3 punts (qui més magre ho té és l'Europa que juga a Sant Carles.)
El Palamós té, doncs, varis objectius:

1. Retrobar-se amb el gol
2. No encaixar
3. Trencar la ratxa de derrotes
4. No caure en el desànim i (auto)generar confiança
5. Incorporar-se al pilot capdavanter
6. Guanyar un derbi (!)
7. ...Fer-me guanyar uns calerons amb la meva aposta (!!!!!)

qui endavant compta, endarrera cau...

Manlleu, Santboià i L'Hospitalet... Tres equips que a priori han d'estar a dalt i tres equips amb els que el Palamós ha perdut estrepitosament. És més, ha encaixat 7 gols i només n'ha fet 2; tots dos contra el Santboià, un de penal i l'altre jugant amb un home més i amb un jugador de camp defensant la porteria del Santboi...
Veient la ratxa de 4 partits guanyats molts van llançar les campanes al vol. El Palamós tenia el millor equip de tots els temps i pujar a segona B era quasi una obligació... Però els resultats manen. Sí, vam guanyar 4 partits: Amposta, Balaguer, Olesa i P.Mafumet; tots de la zona baixa, encara que el Balaguer s'ha refet pel últms resultats. Quan hem jugat amb els de dalt, l'hem vist quadrada...
Tenim equip per no patir. Quedar a dalt és una altra cosa. I jugar el play-off un somni. De moment tenim 12 punts. En falten uns 30 més per salvar-nos i veure si podem aspirar a quelcom més. Posar-se fites molt altes d'entrada només pot portar a la desmotivació i al desencant.

Aquesta semana rebem el Prat, que s'ha mostrat força irregular. Va començar molt fort, es va desinflar i ara ha tornat a posicions capdavanteres. Farà bé el Palamós de no refiar-se, sortir connectat i no perdre la concentració, sobre tot en defensa. A veure si som capaços de tornar a guanyar i de fer-ho sense encaixar cap gol (!).

encaixem massa gols

Si bé som els màxims golejadors del grup amb Julien pitxixi amb 7 gols, el cert és que també som un dels equips que més gols encaixen. Tradicionalment, el Palamós sempre s'havia caracteritzat per la seguretat defensiva i la negació de cara a porta. Aquesta temporada sembla que s'ha girat la truita i la gran capacitat realitzadora és el que manté l'equip en posicions capdavanteres. No és extrany, doncs, que després del partit del Santboià Jordi estigués emprenyat com una mona per les errades comeses i que havien costat, al menys, 2 gols...

Personalment prefereixo guanyar perque hem marcat més gols que el contrari, més que gràcies a un pírric 1-0 i tos patrás. El que no admeto, és encaixar gols ridículs, de pati de col.legi, fruit de falta de comunicació, de concentració o de contundència que ens fan anar tot el partit a remolc.

I diumenge anem a L'Hospitalet a jugar contra un equip que encara no ha encaixat cap gol... Tant de bo encaixin el primer i nosaltres mantinguem la porta a zero per primera vegada.

santboià: prova de foc

Aquest diumenge hi ha un examen de nivell; i no només esportivament parlant.
El Santboià és un dels candidats a estar a la zona de play-off a final de temporada; i, encara que ha començat la temporada d'una manera bastant irregular, les últimes 5 temporades ha puntuat a Palamós (2 victories i 3 empats).
El Palamós va embalat, i ha guanyat els darrers 4 partits. Recordem, però, que l'únic rival amb certes aspiracions (Manlleu) va guanyar amb solvencia al Nou Municipal.
I dic que l'examen no és només esportiu, perque caldrà veure la resposta del públic. Aquest és un d'aquells partits que es poden guanyar des de la graderia i on l'equip necesita més que mai l'alè de l'afició. Tots sabem que la penya Sport serà al camp; així com els habituals de cada diumenge... però seria bo, molt bo, que es superés l'entrada del primer dia amb més d'un miler d'aficionats.

trencant tots els registres

Jornada 06.

• 12 punts: El millor inici dels darrers anys i jo diria que de sempre.
• 12 gols: Julien, 5; Diego, 4; Jaume, 3.
• 8 gols encaixats: L'única pega. Encara no hem estat capaços de mantenir la porta a zero.

La situació és immillorable. Gaudim del moment. Carpe diem!!
La propera jornada rebem el Santboià, candidat a estar a la zona de play-off a final de temporada. De moment ha començat molt irregular i ho hauríem d'aprofitar. Caldria, també, que el públic seguís responent. Les més de 500 persones del dimecres davant l'Amposta són un bon auguri... i a més, el Barça juga dissabte i sembla que fara bon temps...